Benvingut a Beabà
Cercar notícies :
Inici Entrar/Crear compte Notícies Notícies per temes Enllaços Enviar notícies Col·laboracions

Cercar autors, obres...





Cerca avançada

  
Inici : Beabà : Carbó, Enric : Els emprenedors : La rotllana de les beates  

La rotllana de les beates (Carbó, Enric)
   
Pàg.:
Títol: La rotllana de les beates
Obra: Els emprenedors
Autor: Carbó, Enric
Gènere: novel·la
   
 
   
 
Text:

La rotllana de les beates


Sortint de missa de set, un grup de dones comenta com marxa el món. Hi ha novetats

-Tu creus que això es pot consentir!- Mormola l’àgria sinyo Pepeta, escandalitzada mentre mirant de reüll assenyala amb un gest de les celles una parella d’estrangers de mitjana edat que amb la cambra fotogràfica al rest ronden per l’església. Tant l’home com la dona porten uns pantalons bermuda

-Sembla que no tinguen decència ni per a quan van a l’església, vestits d’esta manera.- S’indigna la sinyo Cinta Duatis

-I tant, com i tant! – Rebla la seva germana Neus, com sempre, l’una d’acord amb l’altra. Les velles germanes Duatis, entre les dues sumen 142 anys de sòlida virginitat indiscutida. Excel·lents pastisseres. Ningú és capaç d'igualar el seus cócs de brossat, els canonges poden donar-ne fe.

-És que no sé que passa que cada vegada se’n veuen més, d’astrangers.

Ara li toca a la sinyo Paquita fer-se la interessant:

-Pos millor que no vos conte lo que l’atre dia vaig vore a l’Ampolla. Si me punxen, no me trauen sang.

Les beates paren l’orella. Xafarderia a la vista

-Va passar pel poble una colla de jovenel.los astrangers vestits d’una manera com no vos podeu imaginar. Bueno, això de vestits és una manera de parlar, perquè ho ansenyaven tot. Ni les marcolfes van vestides d’esta manera. I si pel carrer ja anaven així, resulta que a la platja encara es van traure més roba de sobre. Ademés, un dels xics portava lo pèl llarg com una dona. Primer dien que si era marica –algunes dones es taparen la boca oberta amb la mà per a que no se’ls escapés un “oh” d’incredulitat indignada- però sembla ser que no, perquè a la platja feen de tot entre ells, a la vista de tothom. La gent del poble, sobre tot los jovens, anava revolucionada, i amb raó.

-Això de tants astrangers que venen per aquí no pot portar res de bo- Adverteix la ressentida sinyo Tomasa “la de Latxo”, experta en vaticinar tota mena de desgràcies. Només l’església és un lloc segur

-Pos no cal anar a l’Ampolla per a trobar astrangeres que semblen meuques- Intervé la sinyo Joana “de Flaresa”. Ara li toca ser a ella el centre de l’atenció de la rotllana. Acostuma a aconseguir-ho perquè té una criada que li porta notícies del que s’esdevé pel submón al que aquelles dones decents no poden accedir.

Abaixa la veu, i el cercle de corbs s’estreny per no perdre paraula

-M’han dit que a la ciutat han arribat unes franceses que estes sí que són unes bagasses, però putes de d’abò d’abò

-Mare de Déu Jesús!- Es persigna la sinyo Júlia “la dels Sorells”. Dona impressionable que dubta si escoltar aquelles coses no constituirà pecat. Val a dir que sobre aquestes sorieries, al confessionari, el mossèn l’oïa amb atenció

-Sembla ser que des que han arribat los homens astan alterats i tots volen anar amb elles –Prosseguia la sinyo Joana

-No’m digues! Quina indecència! Si hi hagués justícia en este món ja astarien a la presó, i millor encara, no les haguessen dixat passar la frontera –S’exclama la sinyo Pepeta. Feia anys que el seu espòs havia perdut l’interès per ella al llit (cosa prou comprensible amb semblant cucafera agra i ressentida). Només faltaria ara que el marit se li emboliqués amb una barjaula d’aquestes i dilapidés amb ella el seu patrimoni. Coneixia d’algun cas.

-I com és que els homens les busquen tant? –Inquireix la ingènua sinyo Neus Duatis

-Buai! Los hòmens només pensen en lo mateix: en lo pedaç negre. –Proclama, categòrica i desdenyosa, la sinyo Tomasa “la de Latxo”

-Lo què?

-Sí dona,  –Respòn la sinyo Tomasa formant un triangle amb els dits mentre es baixa les mans cap a l’entrecuix- Lo pedaç negre! –Descripció precisa i gràfica

La sinyo Joana “de Flaresa” reprèn el fil de la informació i totes tornen a parar l’orella.

-Pel que es veu fan unes coses que no es poden ni dir, i per això atrauen a tots los homens

-Però quines coses? –S’atreveix a demanar, astorada, la sinyo Paquita

La sinyo Joana encara abaixa més la veu. Entren en un terreny arriscat. Les senyores decents no haurien de parlar d’aquestes coses, ni tan sols anomenar-les. Però hi ha tantes ganes de saber! Sobre un punt tan desconegut es pot xerrar tanta estona, analitzar-lo, criticar-lo, indignar-se, (qualsevol cosa, excepte fer-ho). Quina xafarderia més bona, la d’aquella tarda!

No ho pot explicar amb precisió, per una banda el pudor que impedeix aprofundir en segons quins detalls, per una altra banda el desconeixement ras del tema. Xiuxiuejos, comentaris, rumors imprecisos. Que si amb la boca (“Jesús, Maria, Josep!” “i ademés d’elles, dius que ells també!?”). L'avanstsala de l’Apocalipsi, el pecat i la degradació estenent-se pel món. Només elles romandran pures per al dia del Judici Final. Que si sembla que si pel cul (“Però això és possible de fer?” “Vols dir que la teva criada sap de què parla?”). Sospirs, més d’una s’endú la ma als pits ressecs per aguantar-se el cor, no sap si ho resistirà.

-No sé si sirà viritat o no, però tot això és d’una indecència que no té nom. No entenc com les autoritats no posen coto a tot això del turisme i dels astrangers –S’estarrufa la sinyo Adela “de Caliua” desitjant canviar de tema. De jove, quan festejava, l’home havia amenaçat en deixar-la si no anaven al llit. Per mantenir al nuvi satisfet i al mateix temps preservar el virgo intacte fins l’altar com estava manat va deixar que li donés pel cul. No hi havia tants d'homes disposats al matrimoni com per a perdre un nuvi així com així. Una vegada aconseguit l’estàtus de dóna casada, ja no hi va consentir mai més. I això que al final havia començat a trobar-li certa gràcia. Una sinyora, però, no ha de fruir de les indecències.

-Dona, no tots los turistes han de ser iguals –Replica la sinyo Paquita. Amb el seu esperit pragmàtic intueix que amb tot això del turisme podria haver negoci i diners a guanyar. Sempre que es tractés de gent honesta, clar.

Com no tardarem a veure, tant amb el del negoci com amb el de la gent decent, la seva intuïció es mostra més encertada del que ella mateixa s’hagués pogut imaginar


Font: Pàgina oficial d’Enric Carbó.


Enllaços Relacionats:
Enciclopèdies
Viquipèdia
Hiperenciclopèdia (l'Enciclopèdia)
Gran Enciclopedia Aragonesa (GEA)

Diccionaris descriptius
Diccionari català-valencià-balear (DCVB)
Diccionari descriptiu de la llengua catalana (IEC)

Diccionaris generals
Diccionari de la llengua catalana (IEC)
Gran diccionari de la llengua catalana (Enciclopèdia Catalana)
Diccionaris de valencià en línia (SALT)
Diccionari de la lengua española (RAE)
topMusic ©
  
Altres notícies

Trobades, jornades, congressos...
[ Trobades, jornades, congressos... ]

·III Jornades de patrimoni Literari Ebrenc
·II Jornades Patrimoni Literari Ebrenc
·X Jornades de les Lletres Ebrenques
·IX Jornades de les Lletres Ebrenques a Amposta
·XIII Trobada d'artistes i escriptors al Montsià
·VII Jornades de les lletres ebrenques a Amposta
·BOUESIA 2012
·III Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa
·Gerard Vergés a la VIII Trobada d’entitats de les comarques de la diòcesi

L'elaboració d'esta pàgina ha comptat amb una subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes per a la creació o renovació de pàgines web sobre literatura catalana l'any 2006.

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.05 Segons