|
|
| Text: |
Oliveres de promeses irreals
bullen i muden l’escorça,
garlandes de crineres perden.
I a la nit alta, lo mestral
s’emporta
los udols
nocturns
dels nards:
ens floreixen als turmells
cadenes nacrades o plomes.
(La barrancada
—niuada humida—
dels gripaus,
bressola los silencis
fingits de l’òliba.
Núvols de ventada
són escates brutes.)
La garriga ens cingla la cintura:
voleiant per damunt de les ferides
parrupeja una coloma bruna.
Cinta o l’encís salvatge
dels cabells embolicats
a les roses
—bufadores—
dels vents.
Llavis delitosos, prodigi sobtat de l’atzar.
…verdor enfosquida del tarongerar,
tapissos de mormols entre canals…
Text: Jaume Llambric, El Basar de les espècies.
Àudio: Jaume Llambric, El Basar de les espècies.
|
|
