|
Text: |
A la inconstància de les dones
Ab lo llarg temps, lo tigre més feroç acostuma amansar sa gran bravesa, i el toro brau se humilla ab tal mansesa fins a portar un jou sobre del tos; ab lo llarg temps, aprén primors un gos, i lo falcó de anar ab lleugeresa sobre la caça, i dur-la quan fa presa, es fan domèstics lo lleó i l'ós; ab lo llarg temps, ab llengua cefallosa, lo papagall paraules pronuncia, lo elefant aprén terme i criança. Ab lo llarg temps, tota i qualsevol cosa se alcança, i casi en tot venç la porfia; sinó la dona, constant en sa mudança.
Font: Llibre del tigre, de Joan Navarro <http://perso.wanadoo.es/joan-navarro/tigre/tigre2/vallfogona.htm> |
|