|
|
| Text: |
Al malèvol lector
Ix la pròdiga llum que, ab sutil ratlla,
Per un escàs forat, al pres visita:
Del somni greu desperta, i ressucita
Del gust amarg la dèbil revivalla;
Al navegant, que ab fràgil buc treballa,
Venç la fúria del mar, casi infinita,
I, ab la bevenda amarga, allí vomita
La vida, i lo vaixell s’obre i encalla;
Al privat que, en les faldes de Fortuna,
Mama la dolça llet, i ab faç doblada
La llança de son pit en poca estona,
Per totes ses angústies, una a una,
I al bon lector, perquè és mon camarada,
Un tigre els faça a tots la catxamona!
Ab lo llarg temps, lo tigre més feroç
acostuma amansar sa gran bravesa,
i el toro brau se humilla ab tal mansesa
fins a portar un jou sobre del tos;
ab lo llarg temps, aprén primors un gos,
i lo falcó de anar ab lleugeresa
sobre la caça, i dur-la quan fa presa,
es fan domèstics lo lleó i l'ós;
ab lo llarg temps, ab llengua cefallosa,
lo papagall paraules pronuncia,
lo elefant aprén terme i criança.
Ab lo llarg temps, tota i qualsevol cosa
se alcança, i casi en tot venç la porfia;
sinó la dona, constant en sa mudança.
Font: Llibre del tigre, de Joan Navarro
<http://perso.wanadoo.es/joan-navarro/tigre/tigre2/vallfogona.htm> |
|
