|
|
| Text: |
Noia pentinant-se a la platja
A Marino, a Girolamo Fontanella, al
nostre Vicenç Garcia, a Lope, a tots
els recreadors d'aquell gloriós mite
d'una noia que es pentinava els auris
cabells
Miro la serp benigna de la trena
i el gest airós que fas quan et pentines;
miro el maig adorable de les sines,
miro el teu cos esvelt damunt l'arena.
Escuma i sol i nacre i llum serena,
t'evoco sota un cel ple de gavines.
Agraïda és la mar. algues, petxines
et duen les onades com a ofrena.
Meravellat, contemplo perles fines
-dic gotes d'aigua- per la pell morena,
i penso en les fondàries marines.
Penso en el ventre dolç, la dolça esquena,
penso en el cap que dolçament inclines.
Penso si dir-te dona o bé sirena.
Font: Materials de llengua i literatura catalana del professorat de les Terres de l’Ebre
<http://www.xtec.es/crp-baixebre/llenguaTE/textos/verges.rtf> |
|
