Ma mare hu contava així
¿Qui no se sab de memoria la tradició de la Mare de Deu de la Cinta?
Ma mare hu contava així, quan me tenia assentat á la falda:
Era la nit del 24 al 25 de Mars del any 1178.
Pels carrés foscos y estrets de la ciutat de Tortosa, caminava un capellá tan virtuós y de recta conciencia, que tothom diya que era un santet.
-Mare, ¿y no tenía temó d`aná á deshora de la nit? ¿Quina llum hi havía allavons? ¿Tal vegada farols de gas?
-No, fill meu, nostres antepassats no teníen mes llum que la llum de la fe. Per aixó no eren temorichs, per aixó eren grans y poderosos.
-Pero aquell capella que vosté diu era un santet, deuría acaminá à paupons ó per esme.
-Fill meu, ets mes bachillé que les rates. Escolta y calla. Los tortosins d' aquella época eren mes bons que natros y estimaven mes á la Mare de Deu, pos á cada carré hi havia una capelleta il-luminada per un farolet. Atres vegades t` hai parlat de la Mare de Deu de Vallvert, del Romeu, del Miracle... Com anava dient, lo capellá arriba á la plasseta de la Séu, passa per baix les rames d` una aulivera que donava sombra á la portalada de la Catedral, puja les escaletes dels claustros y sent cantá lo Te-Deum laudamus. Era prop de mitja nit, l' hora en que comensava`l reso de matines.
-¡Deu meu, avuy no hai sentit lo toch de campanes y faig tart! –diu lo capellà fregant-se'ls ulls, com aquell que tenint conciencia de que está despert, se pensa que está somiant. -¿Y com pot se que canten lo Te-Deum si ham de resá de feria? -seguix dient lo capellá, mentres apreta 'l pas pera rescabalarse del temps perdut.
Después d' una sorpresa un atra sorpresa. Apenes havía passat per davant la capelleta de la Mare de Deu del Palau, veu un resplandó que de moment lo dixa com á cego. Pareixía que á la Séu haguessen baixat tots los sols y totes les estrelles del firmament. Encara mes: semblava un cel la iglesia edificada per la fe de nostres pares. Entre 'ls chorros de llum se destacaven dos fileres d' angelets vestits de blanch. Los angelets criden al capellá. Este obeix maquinalment, pos no sab lo que li passa. En professó entren á la Séu, y 'l virtuós sacerdot se troba aginollat al peu del altá y frente per frente de la Verge Santíssima acpmpanyada de Sant Pere y Sant Pau.
-Sinyora y Mare meua, si soch tan pecadó y tan miserable, ¿com hai sigut digne y mereixedó de veureus?...
-Tú y 'ls fills d' esta ciutat, com les roses veres, sou les millós flos del jardí que tinch á la terra. Estich enamorada dels cors enamorats, que son los vostres. Y com soch agrahida, faig per Tortosa lo que no faré per cap poble mes del mon. Felís sacerdot, humil com Sant Francisco, pren esta Cinta teixida per les meues mans. Es vostra. Yo os la regalo.
-¿Y creurá la gent...
-Sí, tens un testigo, que ‘s lo monge majó que está al Cor, mirantmos y escoltantmos...
Font: CEL |
