Les filles del rei Herodes
Quan aquella nit, més alta estava la temperatura, i la saragata era més ensordadora, dominant los ganyòls dels acordeons, i’ls punteijats de les guitarres, los crits de «brisca» i’ls cants de la «Tarana» i del «Ballet de Sant Cumè», un estrident i poderós, —¡¡¡callèu!!!— llansat per, no se sap qui, dominant lo rebombòri, va fê parâ en sec lo sarabastall.
—¿Que passa?
—¡Escoltéu!... Passen les Filles del Rei Herodes. ¿Sentíu los panderos?
Lo roçe de les ales de la rendílla podia percibir-se... tan absolut era’l silenci... tothòm escolta... i ñes lo cas, que son molts que diuen, que senten lo repíc dels misteriosos panderos de les Filles del cobart Herodes, que com gambusíns invisibles, crucen l’espai... és perqué:
Hi ha la tradició, que en la vespra de Sant Joan, allà en voltes de la mitja nit, i a la mateixa hora, la vespra del 29 de Juliol, dia en que’s conmemora la Degollació del Sant Precursor Joan Batíste, passen volant i tocant los panderos, les Filles del Rei Herodes; càstic imposàt per Jehovà, a les que van sê causa de que’l cobart Rei, fes tallâ’l cap a Sant Joan, i per la crueltat de que en l’agulla del monyo, li taladréssen la llengua...
Ja que’l ball va sê la causa de que degollessen a Sant Joan, Déu va castigâ a la balladora i a sa Mare i a les «germanes», a ballâ sense descans, eternament... i ballant al sò dels panderos, passen per aquí la vespra del Sant Degollat... ¿Les has sentit mai, lector amic?... Jo no hai tingut esta sort.
Font: CEL |