 | |
| No bufava ni un alè de garbinada... (Moncada, Jesús) |
| |
|
|
|
| Text: |
No bufava ni un alè de garbinada. El món, atupat per la calor implacable de juliol, pareixia a punt de crebassar-se. Entre els roquissars grocs i rojos de les vessants de la vall, grallaven els corbs. El matxo sirgava lentament per la riba dreta remolcant el llaüt. De tornada de Tortosa, ja prop de la vila, el Neptú remuntava l’Ebre amb una feixuga càrrega d’arròs i de terrissa. Vora la mitjana de la Ferradura, Joanet del Pla, que barrejava a proa amb el bitxer a fi d’alleugerir l’esforç de la bèstia, llançà de sobte un crit mentre asenyalava un punt de l’illa coberta de gatells.
Nelson no li va fer gaire cas. Tenia altres cabòries; l’amoïnaven les notícies encara confuses sobre una rebel·lió militar al Marroc, que corrien de matinada als molls de Faió. Sí, l’Àfrica era lluny i el patró miravetà que comentava les noves assegurava que allò no seria res, que es tornaria aiguapoll, però tots es delien per arribar a la vila on encara bullia l’entusiasme despertat per la victòria del Front Popular a les eleccions del febrer.
Font: Materials de llengua i literatura catalana del professorat de les Terres de l’Ebre
<http://www.xtec.es/crp-baixebre/llenguaTE/textos/moncadasirga.rtf> |
|
|
| Enllaços Relacionats: |
|
|
|
|
| |
|
