25. Fotogràfica
Coronada amb garlandes florentines em recordes la vida, quan corríem com cadells que acaçaven la ventura sense tenir consciència del temps que ens acorava. Ets tu amb una altra roba. Ets tu en una altra casa. Ets tu mateixa sense temps: fixada. I no somrius. Com si aquella vegada sabessis quant difícil és somriure des de fora del temps, amb la mirada sobre l’espai etern. Com si no hi fóssim. Tota sola i distant. La vista fita. Ens trobem ben estranys, vinguts d’un altre món, d’una altra vida. (I ens vols dir alguna cosa impenetrable, que t’ha quedat al fons de la nineta esfereïda.)
Font: Cau de poesies i versos (No pot ser mentida)
|