24. No hi ha camí

Mouen els arbres, rítmics i compactes.
Comença la tardor, l’hora s’acurça,
tot és malenconiós per recordar-nos
com envellíem junts; però de prompte
-un obrir i tancar d’ulls- tu m’abandones
sense avisar, sense dir adéu, insòlita.
Com podré vetllar sol si no comento
amb tu les nimietats de cada dia?
Tot sol i nu (com quan vaig nàixer
tot sol i nu cap a la vida).
Tot sol i nu cap al desert.
-Tot sol i nu cap al no-res?-
No hi ha camí d’enlloc a enlloc!
-No hi ha camí cap a la mort-.