Visió
La deriva ens inunda del seu so,
i, esborronadora, de les coses
la visió; l'anhel i grat del ulls
seus, de la seua boca l'encesor.
De la basarda dels dies ens nega
el cor , l'instant, la vida. Un pinzell,
unes mans, la cadència estranya
d'un mot vingut del no-res, són el goig
més íntim, saturnal, inenarrable.
Imatges, fils de llum, formes: espones
diverses d'un mateix ésser immens;
o sons. No, no és mort. Per camins d'alba,
o fosques inconscients, naix amb força
i en fa fidel seqüència que l'ànima
devasta. Els irats moments que plasma
la mirada, senyora de flagels,
o dolços, balls d'imatges, moviments
sobtats que l'ull estult ignora, bua
que esclata, precipici, que deliri
boig fa imatge, de sons que pels meandres
quotidians hi transiten, de nits
viscerals esbudell, els mars més íntims.
Desconeguda la forma, l'anhel
del ser, l'instant d'imatges de carnals
plaers curull. Els aires, rojos, blaus,
d'encesa llum, captivadors de l'ànima,
eren el torsimany de la veu seua,
atgivell de fragàncies de lluny
que pensava inconegudes. Al fons
del pou del cor, però, al lloc més fosc,
esmaperdudes per l'escantellat
de la fossana habitaven, elles
i, ara, pujaven als cims més alts,
als del vertigen, amb tota la força
del seu instint.
- Tan buides sou d'esperes?
Busqueu-la, i canteu, la lluentor
del do d'incertes mans de terra, lasses,
l'estova del so del seu alè, del fang
desesperant-se l'ànima, encesa,
de l'amor i misteri vell de l'aigua
l'esquerp martiri, la seua mudança.
L'oculta forma, amb la llum del cor,
ablaniu i feu-la certa.
- Ni goso,
de la invasió sóc sempre indigne,
dels teus ulls, fum, ofenedora forma.
- On sigue, som a l'espera del fang
del somni, l'esblaimada veu que ullprèn.
- Ni al signe arribo.
- Si tot és diàleg
i entrega, no importa si ondeja dia
o nit, el dolç frec d'un cos et fa via
i te'l dóna, l’únic sentit del signe.
- Que no s'estronqui mai el doll d'aquesta
sang que corre, l'alè vivificant:
un mot, un gest, la lenta, i harmònica
visió d'una mà de brisa, màscara
de la seua veu, de l'ensum la pell.
Volada o sospir, l'últim. Exhalo.
|
