 | |
| Temps era temps que el vent de Llebeig... (Lleixà, Marià) |
| |
|
|
|
| Text: |
Temps era temps que el vent de Llebeig
m'oferia sentor de gessamí
i vessaven els meus somnis, i el paper,
de pell adolescent i llavis tendres.
De l'estança fosca i, del teu cos, absent,
he arrencat les despulles -entre roba flairant-
d'uns mots massa gastats de tant de dir-los
i he mirat de rellegir la melangia
a cada full de les cartes d'amor:
secreta intimitat cremant-me els dits. |
|
|
| Enllaços Relacionats: |
|
|
|
|
| |
|
