Estimem-la
Lo caliu de l’amor a Tortosa I al seu riu i a les hortes i valls, Dins de mi té la força ardorosa De les flames que cremen boscalls. Però al cor meu lo que més s’hi aferra Amb dolcesa de bresca de mel, Lo que estimo jo més de ma terra És la Cinta baixada del cel. Pels camins del sofrir i plorar, Nostra Verge és l’Estel dels meus passos, I joiós jo m’hi deixo guiar Amb deler de morir als seus braços. I que nés, Verge Santa, de dolç I de pur vostre amor divinal...! I que en té l’amor vostre de pols Ressecada del fang mundanal...! Qui no estima la Mare de Déu Ni a la Cinta, Joiell de Tortosa, És més fred i més dur que la neu Trepitjada d’esclops bo i terrosa. Per dissort, oh, Regina estimada, Bon rastrell a Tortosa n’hi ha De nissaga endurida i glassada Que no us prega ni us vol estimar. Refusant vostre amor inefable I encegats de boiroses quimeres, Molts us diuen amb deix espantable Que ells són lliures sens fre ni fronteres. I aguaiteu-los com van rodolant Atordits pel verí de l’error, Aguaiteu-los com van tropessant En la fosca que duen al cor. Lo ser lliures sens fre el cor los guanya I els atrau amb una ànsia tan forta Com als llops famolencs de muntanya Los atrau la farum de carn morta. Però quan veuen la faç bo i sorruda I esglaiosa del jorn moridor, Abatuts i amb la testa caiguda Són esclaus llavors de la por.
Estimem-la la nostra Patrona Dem-li amors i fervents homenatges Que de roses d’amor Ella en dóna Més que arenes no tenen les platges. Tortosins de sectària follia Si algun jorn la tragèdia uns regrega Ulls enalire i pregueu a Maria Que la Verge el consol mai lo nega!
|