Benvingut a Beabà
Cercar notícies :
Inici Entrar/Crear compte Notícies Notícies per temes Enllaços Enviar notícies Col·laboracions

Cercar autors, obres...





Cerca avançada

  
Inici : Beabà : Almela i Vives, Francesc  

Almela i Vives, Francesc

Biografia:

Tot i nàixer a Vinaròs, va passar pocs anys a aquesta localitat, traslladant-se aviat a València amb la seua família, on va ingressar a l'Institut Professional i Tècnic per a cursar el batxillerat. La mort de son pare l'any 1914 va obligar-lo a posar-se a treballar com amanuense en una notaria per a poder continuar els estudis. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de València en l'especialitat d'Història.
Des de ben jove va implicar-se en activitats nacionalistes des d'un vessant estrictament cultural. Va presidir la entitat La Nostra Parla, constituïda per tres branques radicades a Catalunya el País Valencià i les Illes Balears i que tenia per objectiu l'impuls de la unitat de la llengua catalana. Aquesta entitat va desaparèixer l'any 1923 amb l'adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera.
Va ser fundador, junt amb Enric Navarro i Borràs, Adolf Pizcueta, Miquel Duran de València i Francesc Caballero Muñoz de la revista literària Taula de Lletres Valencianes. El 17 de maig de 1930 va eixir al carrer la revista setmanal Nostra Novel·la, una interessant iniciativa literària destinada a eixamplar el públic lector de narrativa en català, de la qual va ser director Almela i que va comptar amb el suport dels principals intel·lectuals i escriptors del moment, com ara Josep Bolea, Adolf Pizcueta, Enric Duran i Tortajada, Faust Hernàndez Casajuana i Maximilià Thous i Llorens. Nostra Novel·la editaria des de la seua fundació obra narrativa de més de cinquanta escriptors valencians.
Les seues primeres obres de creació an ser dos reculls de poesia, L'espill a trossos (1928) i Joujou (1933) i l'obra de teatre L'Antigor (1931), estrenada amb èxit al Teatre Alkázar. El 1930 va publicar a la revista Nostra novel·la, Novel·la d'una novel·la, que ell mateix va traduir posteriorment al castellà i que va ser publicada a Buenos Aires quatre anys després. També va escriure algunes obres de teatre en un intent de renovar el teatre valencià, rescatant-lo de la punyent influència de la tradició sainetística. L'any 1932 va ser un dels signants de les Normes de Castelló.
A partir de la Guerra Civil Espanyola, Almela i Vives va anar abandonant a poc a poc la producció literària. La seua tasca principal a partir de 1939 va ser el seu treball com a investigador i publicista. Va dedicar un important esforç als estudis bibliogràfics i històrics, atenyent un gran prestigi intel·lectual. Ell mateix va ser propietari i va regentar una llibreria bibliòfila que va publicar 43 catàlegs amb més de 22.000 fitxes bibliogàfiques. Va ser arxiver del l'Arxiu Municipal de València i cronista de la ciutat, a més de membre corresponent de la Real Academia de la Lengua Española, la Real Academia de la Historia, la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Hispanic Society of America de Nova York.
També és notable el seu canvi de posició respecte del valencianisme: si en la seua joventut havia participat activament en l moviment nacionalista valencià, posteriorment es va situar en la línia del blaverisme, com palesen els seus escrits a propòsit de l'obra de Joan Fuster.

Font: Viquipèdia.


Nom: Almela i Vives, Francesc
Vinaròs 1903 - València 1967
Gènere: poesia
Comarca: Baix Maestrat
Època: segle XX
Bibliografia:
Entrevistes:
Notícies:
Repertoris: - Soler Godes, Enric. Bio-bibliografía de Francisco Almela y Vives. Tip. Moderna, Valencia, 1960.
- Federico Martínez Roda. Almela y Vives: el trabajo bibliográfico de base (Las Provincias) .
Adreça de contacte:
Altres obres: - Almela y Vives, Francisco; Igual Ubeda, Antonio. El arquitecto y escultor valenciano Manuel Tolsá: (1757-1816). [Valencia]: Institución Alfonso el Magnánimo, 1950.
- Aportación a un vocabulario valenciano de arquitectura. Valencia: Colegio Oficial de Arquitectos, 1969. Premio Pere Compte, Valencia 1966.
- Ausiàs March al cap de cinc segles, Sicania. Revista mensual, local, regional, nacional, sumario y guía de cultura valenciana. Valencia: Universitat de València, 2002.
- Ausias March y la producción azucarera valenciana. Valencia: [s.n.], 1959. Tirada aparte de Feriario, núm. de 1959.
- Bibliografía de historias locales relativas al Reino de Valencia. Valencia: Centro de Cultura Valenciana [etc.], 1952. Annex de: Anales del Centro de Cultura Valenciana, núm. 5.
- Conversación en torno a la paella. Valencia: [s.n.], 1955.
- Don Ramón de Campoamor, Gobernador civil de Valencia. Valencia: Institución Alfonso el Magnánimo, [1958?]. Separata de: Revista Valenciana de Filologia. Años 1955-1958, t. V.
- El autor teatral Francisco Palanca y Roca. Valencia: Centro de Cultura Valenciana, 1961.
- El "Llibre del Mustaçaf" y la vida en la ciutat de Valencia a mediados del siglo XVI. Castellón de la Plana: Sociedad Castellonense de Cultura, 1948.
- El Bibliógrafo Justo Pastor Fuster. Madrid: C.S.I.C., Instituto "Nicolás Antonio", 1945.
- El duc de Calàbria i la seua cort. València: Sicània, 1958.
- El Fénix (Valencia, 1844-1849). Madrid: Instituto "Miguel de Cervantes", 1957.
- El liceo valenciano: sus figuras y sus actividades. Castellón de la Plana: Sociedad Castellonense de Cultura, 1962.
- El Marqués de Campo, capdavanter de la burguesía valenciana (1814-1899). València: L'Estel, 1972.
- El traje popular valenciano. Valencia: [Sociedad Valenciana Fomento del Turismo], 1946.
- Escritos taurinos / Josep Carles Laínez (ed.). [Valencia]: Diputación de Valencia, [2005].
- Historia del vestido de labradora valenciana. Valencia: [s.n.], 1962. Premio Arte Mayor de la Seda, Juegos Florales, Valencia, 1961. Separata de: Valencia Atracción, 1961.
- Historias, leyendas y lo otro. Valencia: Gaisa, [1953].
- Illa incògnita. [València] : [s.n.], [1950?] (Valencia: Tipografia Moderna)
- Jardines valencianos. Valencia: Valencia Atracción, 1945.
- Joan Lluís Vives. Barcelona : Barcino, 1936. Col. Popular Barcino; 132
- La catedral de València. Barcelona: Barcino, 1927.
- La ciudad de Valencia a comienzos del siglo XX. Valencia: [s.n.], 1964.
- La literatura en Valencia durante la primera mitad del siglo XX. [S.l. : s.n., ca. 1951] (València: Tipografia Moderna)
- La literatura valenciana. Valencia: Ayuntamiento de Valencia, 1934.
- La Lonja de Valencia. Valencia: Tipografía "El Turia" [Sociedad Valenciana Fomento de Turismo], 1935.
- La vivienda rural valenciana. Valencia: Sociedad Valencia Fomento del Turismo, 1960.
- Las Fallas. [Valencia]: Denes, 2006.
- Las Fallas. Barcelona; Buenos Aires: Argos, 1949.
- Las riadas del Turia (1321-1949). Valencia: Ayuntamiento de Valencia, 1957.
- Las Torres de Serranos. Valencia: [Oficina Informativa Fomento del Turismo], 1930.
- Lucrecia Borja y su familia. Editorial Juventud, Barcelona [1942], 1953, 3a ed. [1962], 4a ed. 1974, 5a ed. 1985, 1986, 2002
- Menéndez Pelayo en Valencia y Valencia en Menéndez Pelayo. Valencia: Ayuntamiento, 1957.
- Museo histórico de la ciudad. [Valencia]: Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo, [1950?].
- Novel·les franco-valencianes. Discurs d'ingrés [contestació de Vicent Calvo Acacio]. Valencia: Centre de Cultura Valenciana, [1935?].
- Panorama històric de la literatura valenciana : Conferència pronunciada amb motiu de la clausura dels cursos de Llengua i literatura valenciana de "Lo Rat-Penat" el dia 19 de juny del 1955. València: Publicacions dels cursos de llengua i literatura valenciana de " Lo Rat-Penat ", 1955.
- Ramón Stolz y sus pinturas en la Sala de los Fueros. Valencia: Ayuntamiento de Valencia, 1959.
- Sant Vicent Ferrer. València: Lletres Valencianes, 1955.
- Toros: guía del espectador. [Valencia: Diputació de València, Àrea de Cultura], 2005. Reprod. facs. de la ed. de : Valencia : Gaisa, 1959. Dibujos de Antonio Ferrer.
- Valencia y su reino. Valencia: Mariola, 1965; Valencia: Del Cenia al Segura, 2a ed. 1985; [València]: Ajuntament de València, 2004.
- Valencia. León: Everest, 1967, 1985, 11a ed. 1987; 1972, 5a ed. 1977, 7a ed. 1980. Col. Guías Everest
- Vocabulario de la cerámica de Manises. Castelló: Sociedad Castellonense de Cultura, 1973.

- Contestación a: Durán i Tortajada, E. La poesía valenciana: su natural vehículo lingüístico y su proyección universal: discurso leído en su recepción como director de número. València: Centro de Cultura Valenciana, 1956.
- Paraules prefacials a: J. M. Bayarri. Esta és Valencia. 2a ed. [Valencia]: [s.n.], 1923.
- Pròleg a: Sánchez Cutillas, Carmelina. Un món rebel. València: Successor de Vives Mora, 1964.
- Pròleg a: Santmarti, Ricard. Entre dos clarors : versos casolans. Valencia: Editorial Lletres Valencianes, 1959
- Sonet prefacial a: E. Duran i Tortajada. Els sonets de la llar. Valencia: [s.n.], 1942.
   


Obres:
 

Juan María Carré. Goethe / Francisco Almela y Vives (trad.)  19-?  Veure

Jaume Roig. Llibre de les dones o Spill / Francesc Almela i Vives (ed.)  1928  Veure

La novel·la d'una novel·la  1930  Veure

Joujou  1933  Veure

La llum tremolosa  1948  Veure

La columna i les roses  1950  Veure
         
Més

Enllaços Relacionats:
Repertoris
Qui és qui a les lletres catalanes (Institució de les Lletres Catalanes)
Literatura valenciana actual (Universitat d'Alacant)

Associacions i entitats
Llibresebrencs.org
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
topMusic ©
  
Altres notícies

Ajuts, subvencions, beques...
[ Ajuts, subvencions, beques... ]

·La Diputació de Tarragona convoca la XXIX Beca Manuel de Montoliu
·Ajuts de la Institució de les Lletres Catalanes 2007

L'elaboració d'esta pàgina ha comptat amb una subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes per a la creació o renovació de pàgines web sobre literatura catalana l'any 2006.

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.06 Segons